EL TURISME DE CREUERS A BARCELONA SUPERA EL RÈCORD I CREIX EL 26%

Segons un article que es va publicar a el diari "LAVANGUARDIA" del dimarts 12 de Febrer del 2008 , parlava de que el Turisme de Creuers havia augmentat un 26 % l'any 2007 , respecte el 2006.

L'increment ve donat per les escales que fan les grans companyies a la ciutat catalana , Barcelona , que l'any passat van pujar el 16% i també de les dimensions cada vegada més grans d'aquest tipus de vaixells.

El trànsit total de passatgers, va augmentar una mitjana del 13,4% , fins arribar als 2.879.000. Els ferris igualment van créixer molt, igual que els creuers .

El president de l'Autoritat Portuària de Barcelona , Jordi Valls , ens dóna els resultats econòmics que va obtenir el port de Barcelona , en l'últim exercici. El trànsit de contenidors va pujar el 12.6% , el de vehicles , el 10.8% i el total de mercaderies en tones , el 7.8% . Tot plegat va generar uns guanys de 73.2 milions d'euros , 57 més que l'any 2006.

Jordi Anton Burgasé , president del port de Tarragona , va fer un balanç dels dos ports ; el de Barcelona i el de Tarragona i diu que entre els dos ports van generar un 2.2% del PIB de Catalunya i el 19% del trànsit de total d'Espanya.

En un futur , no molt llunyà , es a dir , d'aqui a tres anys s'invertirà 2000 millons d'euros , 512 de fons públics , per fer obres d'ampliació a la zona del moll Prat i 1500 de procedència privada .

Moltes de les companyies que actualment es dediquen a el turisme de creuers és:

-Acciona Trasmediterranea:http://www.trasmediterranea.es/

-Baleària: http://www.balearia.net/

-Iscomar :http://www.iscomar.com/

UNA VIA VERDA EVOCA LES MINES DEL RIPOLLÈS: RECORDS DEL CARBÓ

Diumenge 24 de Febrer, podíem trobar en el quadern del Diumenge , en el diari el Periódico , un article sobre un cap de setmana a la comarca del Ripollès , més aprofundint el municipi d’Ogassa.

Ogassa va ser el segon municipi de tot Espanya a comptar amb la xarxa de llum elèctrica. Avui dia, aquest municipi compte amb 280 habitants.

A principis del s.XX ,proveïen de Carbó tot el port de Barcelona . Una línia de ferrocarril , inaugurada el 1800 , es va construir únicament per transportar el carbó . A Ogassa , també hi havia una fàbrica de pans de carbó per a calderes de vaixells i de foneria , una factoria de calç i un forn de calç .

Avui l’antiga esplendor a penes s’endevina i les pistes s’ofereixen en una visita guiada que té un cost de 5 euros, pels antics edificis en ruïnes i inclou l’entrada , al final del Pla de les Vagonetes ..

La Crisi va començar a forjar-se a mitjans de l’any 1920 , quan els industrials barcelonins van descobrir que els resultava més rendible importar el carbó d’Anglaterra.
Si el patrimoni miner aconsegueix la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco , com s’ha sol·licitat , serà més fàcil , per la construcció d’un centre d’interpretació a l’antiga fàbrica de pans de carbó.

Segons Victoria Salvador , que és una guia local d’Ogassa ens diu: “Hi havia nens als quals els explicava un conte del tres porquets, però a nosaltres sempre ens explicaven el conte d’anar a treballar a la mina. Llavors ens cansava”.

Avui en dia , la majoria de gent que viu a Ogassa durant tot l’any es dediquen a la ramaderia , a la fabricació d’embotits artesans i al Turisme .
El tren que anava de Ripoll a Ogassa va desaparèixer l’any 1985 , per falta de manteniment , Avui dia, en l’antic traçat del tren podem trobar la RUTA DEL FERRO I EL CARBÓ . Aquesta ruta es pot fer caminant o bé en bicicleta.

http://www.rutadelferro.com

La ruta comença a l’estació de Ripoll fins a Ogassa , passant per Sant Joan de les Abadesses . De Ripoll a Ogassa hi ha uns 13 quilòmetres i de Ripoll fins a Sant Joan hi ha uns 4 quilòmetres. Des de Sant Joan , podem enllaçar vies verdes fins Olot , Girona i la Costa de Sant Feliu de Guíxols .

En l’Antiga estació de Sant Joan podem trobar en l’actualitat , un restaurant LA RUTA DEL FERRO , i els magatzems s’ha convertit en un Alberg Rural , adherit per la Generalitat .

Per acabar , cal dir que el Patronat de Turisme de la Vall de Ribes ofereix onze rutes , la majoria circulars , que enllacen les anitgues mines .

http://www.vallderibes.com

http://www.viesverdesdegirona.org

ÚLTIMA PRÀCTICA DEL QUATRIMESTRE:

En aquesta pràctica , hem d'agafar 5 ciutats que hagin estudiat els nostres companys:

-Boston
-Delhi
-Tókio
-Hong-Kong
-Vancover

A cada ciutat li assignarem un tipus de pla :

-Boston: Pla de màrqueting
-Delhi: Pla estratègic
-Hong-kong: Pacte turístic
-Vancover: Pla estratègic
-Tókio: Pla de màrqueting

Una idea o punt fort de cada una d'elles:

-Boston: Aeropuerto Internacional Libertad de Newark
-Delhi: Mausoleo de Gandhi
-Hong-Kong: Madame Tussaud , és un conegut museu de la ciutat
-Vancover:Parque Stanley Park
-Tókio:Santuario Nogi

Pràctica de TRAVEL AND TOURISM INTELLIGENCE:

MELBOURNE:

-Segons una taula de dades del 1995 , els llocs amb més interès turístic de Melbourne són : el Casino ( 9 milions de visitants ) , el mercat de la reina Victoria , i per últim , el mercat central de Melbourne.

- Les arribades internacionals a Melbourne han augmentat de forma constant .Representen un 23 per cent del total de arribades internacionals a Austràlia . D’aquestes arribades representa el 16 per cent del total dels visitants de Melbourne.

- Xina es la major font de arribades internacionals , i també es la que genera una gran duració en la seva estada , amb una mitjana de 50 nits.

- Podem dir , que un 84 per cent dels turistes que hi ha a Melbourne son turistes nacionals.

- Hi ha hagut una disminució pel que fa la mitjana de nits d’estada . Han passat de 3,5 nits en el 1992/1993 a 3,3 nits en 1994/1995.

-A Melbourne , la temporada de primavera–estiu té una demanda molt elevada de turistes , en canvi en la temporada tardor-hivern la demanda es molt baixa.

- Per el turisme de Melbourne , en el 1998 , hi havia uns 194 diferents establiments d’allotjament , dels qual podem trobar hotels , motels , pensions i serveis d’apartaments . Tots aquests establiments feien un total de 15666 habitacions .

-A principi dels anys 90 , el govern donava incentius a els majoristes perquè fessin promoció i donessin a conèixer la ciutat de Melbourne .

- Podem dir que un dels nous mercats potencials , que porten més turistes a la ciutat australiana és la educació , l’art i sobretot l’esport des de els jocs olímpics de Sidney.

- El transport més utilitzat per anar a Melbourne és l’avió , ja que es l’únic mitjà de desplaçament.

UNA REGIÓ AMB FORTA INFLUÈNCIA ITALIANA QUE ES MANTÉ SALVAGUARDADA DE TURISME MASSIU : ESLOVÈNIA

Eslovènia , és a l’Europa central , limitant al Sud-oest amb el Mar Adriàtic , a l’Oest amb Itàlia , al Nord amb Àustria , al Nord-est amb Hongria , i al Sud i a l’Est amb Cròacia.

Una de les coses que diferencia Eslovénia de les altres capitals europees, esque Eslovènia , encara no ha estat perjudicada pel Turisme Massiu.
Qué podem fer a Eslovénia?

Si som atrevits podem anar al Nord-Oest del país , on coneixerem desde la força de les seves aigües , practican esport d’Aventura com: Hidrospeed , barranquisme , caiac o ràfting.
Si volem descansar , podem anar a un hotel habitual , o bé ens podem allotjar en alguna pensió dels poblets que es van descobrint a mesura que es fa el camí .
Aquestes cases són de fusta , i acostumen a viure families que lloguen algunes habitacions per guanyar diners.
Bled , és una parada obligatória , ja que hi ha un llac gegant d’aigües cristalina , on es possible banyar-se a les zones habilitades.
Visitar el Castell de Bled , per disfrutar d’una increïble vistes , i desde allà ens podem desplaçar uns quilòmetres fins a un llac , el de Bohini , ja que es un lloc escollit per practicar el parapent .
I per últim, només ens queda anar a visitar la capital “Ljubljana” . En aquesta ciutat hi ha molts punts d’interés que podem visitar :

-El castell i l’obra de Jose Plecnik (impulsor de la ciutat com a capital moderna)
-El mercat central o Trznica
-La piràmide del barri de Trnovo
-I abans de marxar , no podem deixar de veure un dels símbols més importants : els Dracs de ferro del Pont Zmajski.

Aquestes són les coses que podem fer a Eslovènia . Segons la meva opinió , aquesta destinació no ha estat encara perjudicada pel Turisme de Masses . Peró , hi haurà un moment en que anirà molta gent i després si que estarà perjudicada.

Per trobar més informació sobre aquesta destinació , la podem trobar a : http://www.slovenia.info/.

UNA VISITA TARDORENCA AL PARADÍS:

Mirant l’altre dia el diari “La Vanguardia” , vaig trobar un article (Dimarts 30 d’Octubre 2007) que parlava sobre una destinació turística , que molts de nosaltres haurem sentit a parlar : CADAQUÉS.

INFORMACIÓ PRINCIPAL SOBRE LA DESTINACIÓ TURÍSTICA:

Comarca: Alt Empordà
Extensió: 25.2 Km quadrats
Població : 2951 (en el 2007)
Població estrangera: 35%
Principals activitats econòmiques: Turisme i construcció
Llocs d’interès cultural:
- Casa Museu de Salvador Dalí (Portlligat)
- Església de Santa Maria
- Museu Perrot-Moore
- Museu municipal d’Art Contemporani


La petita població que podem trobar a l’Alt Empordà manté la seva identitat, no obstant ha passat per un creixement desmesurat en els últims anys.
Segons Antoni Pixot , pintor i director del Museu Dalí , ens explicava al text que , es la societat de consum que ens desborda i poc a poc ens anirà integrant en la misèria.
També ens explica que el que passa a Cadaqués , es que el turisme només va en una època de l’any : a l’estiu , hi ha una gran quantitat de gent que ve a passar les vacances a Cadaqués i els caps de setmana hi van els barcelonins per a desestresar-se .De tot això , en podem dir Turisme Estacional.
Una vegada , sabem quina tipologia de turistes venen , podem parar a pensar que busquen els turistes a Cadaqués. Són molts els interessos que els mouen a anar fins a un poble de pescadors. Primer de tot , és el lloc on Dalí passava tots els seus estius i on hi ha un museu dedicat a ell. El segon motiu: és un espai territorial de sol i platja i per últim , és un antic poble de pescadors.





LO MILLOR I LO PITJOR DE CADAQUÉS:


Lo millor: - El casino
- La plaça pública coberta que a l’estiu és el passeig marítim
- Els dos bars on la gent pren el vermut amb els peus a la sorra.
-L’olor a ioda i a algues.

Lo pitjor : - és l’olor i els sorolls de les motos i l’humitat de la brisa marina.

Pla de Dinamització Turística d'Almeria

1. BREU RESUM:

El pla en el que estem treballant es un pla de dinamització turística d’un municipi , en el nostre cas del municipi d’Almeria. La idea que podem veure en aquest pla és la d’ es apostar per una nova dinàmica turística al municipi d’Almeria. I fer conèixer els seus productes turístics als clients.
Podem veure que es un pla on han treballat moltes persones , per poder portar-lo a terme. També hem de dir que te uns objectius i unes accions molt ben diferenciades , durant tot el text. I per últim , el que fa és un diagnòstic de la situació , es a dir , un anàlisi DAFO (debilitats , amenaces , fortaleses i oportunitats) .

2. IMPRESSIÓ GENERAL DEL PLA:

La impressió que m’ha donat aquest pla que he treballat es que tant l’ajuntament d’Almeria , com tots els òrgans que han participat a l’hora de fer-ho saben el que busquen , i el que volen fer per què Almeria tingui uns productes i serveis turístics característics.

3. LES TRES COSES QUE MÉS M’HAN AGRADAT DEL PLA:

-La manera d’explicar els objectius , l’anàlisi de l’entorn del municipi , a partir d’esquemes que entenedors.

-L’estructuració de les parts , per tal de que es pugui comprendre lo millor possible.

-L’informació del municipi d’Almeria i dels seus productes i serveis turístics.

4.LES TRES COSES QUE MENYS M’HAN AGRADAT DEL PLA:

En el pla , només hi ha hagut una única cosa que no m’agrada . Aquesta cosa és :

-En el apartat de diagnòstic , l’informació esta molt mal expressada i no s’entén quina és la conclusió a la que s’arriba.

5. TRES PARAULES QUE DEFINEIXEN EL PLA:

-Entenedor
-Conservador
-Restaurador